Haikus mios

Cap a l’hivern Arbres sense anima Per culpa del fred	Cel ennuvolat a les aigües del riu reflexen les cases
Totes les tardes al morir l’escola neixen els parcs	Quan l’estiu arriba A cada pasa els peus Una remullada volen
Fulles caigudes Semblen al Pedres sense vida

Cançó de fer camí

Maria Mercè Marçal

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Cami de sol per les rutes amigues, unes formigues	Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci
Hores de cendra... les hores dels amics no es fan pas velles	Busco camins en l'atzar i en els somnis faig labertins.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.	El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Plana de fangs, quan arribi l'abril mar de maragdes	Xiprers gegants alcen sortidors Dins llums d'hivern.
Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit"	Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau
Blanques estrelles es tornen blau monoton al cant del gall.	La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.	Llac fos la nit, com cascada sens cant caiguè la llum

Haikus Quima